El projecte d’investigació Manuscrits bizantins il·luminats a Espanya: obra, context i materialitat – MABILUS (PID2020-120067GB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, té com a objectiu prioritari la realització d’un innovador i pioner estudi sobre l’Skylitzes matritensis (BN, Vitr 26-2), a partir d’una estreta col·laboració amb l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE) i la Biblioteca Nacional de Madrid. Es tracta d’un dels manuscrits més lluminosos i de més valor històric i artístic de la col·lecció, plena de riquesa, dels manuscrits de la Biblioteca Nacional d’Espanya. La seva fama internacional procedeix del fet que estem davant de l’exemple més antic conservat d’una crònica bizantina il·lustrada -la Synopsis Historiarum de Juan Escilitzes (cap al 1070 – 1080) i que les seves extenses il·lustracions -constituït per 574 miniatures– és un testimoni inigualable de la civilització bizantina i dels exemples més preciosos d’art profà.

La comprensió de com es produí el manuscrit (233 folis de pergamí de 35,5 x 27 cm) a Sicília ha estat des de sempre un repte per als estudiosos. En primer lloc, es tracta d’una narració històrica que relata les vicissituds dels emperadors bizantins entre els anys 851 i 1057, la qual era especialment interessant per al poder imperial constantinopolità i que fou creat quan Bizanci ja havia perdut definitivament el control de l’illa, conquerida primer pels musulmans i més tard pels normands. En segon lloc, estem davant d’una còpia del text portada a terme a la Sicília normanda del segle XII, probablement en dos moments diferents i que constitueix un dels pocs exemples conservats del manuscrit històric copiat en aquesta zona del Mediterrani. En tercer lloc, el manuscrit conté una luxosa il·lustració realitzada per set pintors que pertanyien a diferents tradicions artístiques i culturals, bizantins i no bizantins.

De fet, tot i que molts investigadors, entre ells prestigiosos bizantinistes espanyols com Sesbastián Cirac Estopañán o nord-americans com Ihor Ševčenko, estudiosos dels manuscrits grecs com José María Fernández-Pomar, Nigel Wilson, Boris L. Fonkic, Santo Lucà i Maria Bianca Foti, o historiadors de l’art de diferents nacionalitats com André Grabar, Christopher Walker, Vasiliki Tsamakda i Elena N. Boeck, s’han ocupat d’estudiar el manuscrit de dalt a baix, la data i la procedència segueixen essent motiu de debat. S’ha volgut explicar la seva còpia com un encàrrec de l’últim terç del segle XII d’un patrici grec de Sicília als monjos copistes del monestir basilià de Salvador in Lingua Fari a Mesina, on es trobava el manuscrit durant el segle XV. El portà des d’aquesta ciutat italiana Francisco Mendoza Pacheco, IV duc d’Uceda (1687  1696), biblioteca del qual fou confiscat per Felip V per ingressar a la Biblioteca Reial, més tard Nacional, l’any 1712. Tanmateix, part dels investigadors es decanten per la producció del manuscrit a mitjans del segle XII a Palerm, en l’entorn palatí dels reis normands Roger II (1105 – 1154) o Guillem I (1154 – 1166). Tampoc existeix cap acord sobre la datació, ja que l’estil de les seves miniatures és molt variat i algun d’ells molt similar a l’art de l’illa cap al 1200.

A causa d’això, el manuscrit serà sotmès a l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE) a una analítica sistemàtica dels pergamins, pigments, aglutinants i colorants del manuscrit amb tècniques de laboratori. Aquesta comprendrà imatges multiespectrals, reflectografia per infrarojos, macrofotografies, microscòpia òptica i electrònica i les necessàries preses de mostres. Això permetrà entendre més bé aquest manuscrit, el possible lloc de producció i formació de les seves miniatures, els intercanvis i les influències artístiques entre Orient i Occident, la importància de les xarxes comercials i certs aspectes de la multiculturalitat i la transmissió de sabers del Mediterrani. A part, aquest estudi facilitarà dades per realitzar en el futur una correcta restauració del manuscrit i la possible millora de les seves condicions de conservació.